Salta al contingut principal

Droidian, cap a l'ordinador a la butxaca o no

 

Al nostre dia a dia, poc ens parem a pensar en un company que ens fa la vida més fàcil, ens facilita l'accés a la informació, ens connecta amb els amics locals i d'arreu del món. Hi podem escoltar música, el podem utilitzar de GPS, hi podem editar vídeos o fins i tot dibuixar-hi (tot i que encara no es gaire còmode), podem consultar les nostres pàgines web favorites, aprendre nous idiomes... Si ens hi fixem, encara podem seguir dient més sobre els smartphones. En les seves característiques negatives podem trobar addiccions, estimulacions constants, desconnexió del món real, control sobre nosaltres i de la nostra privacitat.
Potser estic fent una introducció massa llarga únicament per descriure i per posar en valor el hardware que tenen aquests petits dispositius.

1
Si parlem d'hardware (o de maquinari) i comparem els primers models amb els dels últims 5 anys, ja estem parlant de supercomputadores. Sense anar més lluny, fa uns pocs mesos, va sortir al mercat el Macbook Neo; és un molt bon ordinador, va just de RAM com la majoria de Macbooks, però si parlem del seu xip és molt semblant al dels iPhone amb tecnologia ARM (és a dir, parla el mateix llenguatge).
3
Mentre feia la reflexió, això últim, em va fer recordar un projecte que tenia Canonical fa uns anys i que li vaig perdre la pista anomenat Ubuntu Touch, aquest volia portar el Sistema Operatiu d'Ubuntu als smartphones. Vaig pensar i penso que no vaig gaire desencaminat si dic que sí, estem més que preparats per tenir ordinadors de butxaca.  Llavors vaig tornar a documentar-me de com estava el projecte esmentat, pel que es veu Canonical es va desfer d'ell però un altre equip fins a dia d'avui segueix desenvolupant-lo, vaig estar també mirant una llista de dispositius on surten tots els models als que se'ls dona suport o són compatibles (compatibles amb els meus vells smartphones Android, ja que m'he passat a Apple), no apareixia cap d'aquests.
Més tard vaig estar mirant alternatives a projectes semblats al d'Ubuntu Touch. Vaig trobar postmarketOS, però tampoc donava suport a cap dels meus mòvils antics, jo sobretot volia aprofitar el maquinari del meu Poco X3 Pro que té un Snapdragon 860 de vuit nuclis i 8 GB de RAM.
Vaig donar amb el projecte Droidian, que té com objectiu portar Debian als cel·lulars utilitzant les llibreries d'Halium. Per entendren's Halium és el pont que permet que un sistema Linux parli amb el hardware d'un telèfon Android. Sense Halium existiria un mur d'acer. D'aquest tampoc vaig trobar un suport complet, però sí una versió una versió "UNOFFICIAL"(com n'hi ha tantes de gent que se'n dedica a que els funcioni al seu smartphone) i la vaig descarregar. Com a curiositat, diré que també hem de deixar 1 MB de partició lliure al principi del disc com hem fet en altres instal·lacions al bloc. Tot i que estiguem parlant de mòvils o de servidors, el hardware sempre necessita el seu espai per poder arrencar correctament.
Creieu que Droidian va poder amb el maquinari del Poco? En la propera entrada tindrem el primer contacte amb el terminal d'aquest.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Projecte Flask + S3 #3: Del servidor local a S3

  Aquesta és la tercera part que parlo del projecte. Si encara no estàs seguint-lo, et recomano que miris les entrades anteriors dedicades al tema. A la primera part vam configurar l’entorn i decidir les pautes. A la segona , dedicàrem el seu temps a la importància de fer una bona classe S3Client i uns tests de pytest correctes. A l’hora de pensar en desenvolupar l’app , hem de canviar la manera de pensar. Passem d’una filosofia de backend en la que pensem únicament en Python - A una full-stack amb Flask. Què és un full-stack ? La seva traducció literal és una “pila complerta”, es refereix a quan en programació s’escriu un codi des de zero. I disposa de tres parts:  Front-end , la interfície d'usuari, és el que interactua directament des del seu dispositiu i en el nostre cas és HTML/Jinja2. Back-end , el cervell que s'encarrega de processar les peticions del Front-end, executar la lògica de l’aplicació, les autoritzacions i la connexió amb la base de dades. Base de dades , ...

A la vigesimoséptima, va la vencida

  Ayer sentía que estaba bien con Linux Mint pero a la vez lo veía demasiado cerrado y probé OpenSuse Leap(no me convenció) y hoy vuelvo a intentar instalar Fedora Workstation 42. Eh! Y Linux Mint lo recomiendo 100% para todo el mundo. Según yo mismo, la semana pasada no me funcionó Fedora por el tema de la BIOSLegacy. No le voy a dar más vueltas no es un portátil viejo pero por lo que sea ésta BIOS es la única manera que tiene de funcionar con Linux y un disco duro externo. En realidad no pasa nada (mientras nos quede Windows). Equisde que he estado rajando de Fedora cuando va de puta madre solo que no lo configure bien, no haría honor al nombre del blog sinó. De hecho empiezo a pensar que a lo mejor el UEFI sí funcionaría pero la lié al instalar, de momento lo voy a dejar así con MBR. Bof, empecé por la mañana y todo bien, mi error ha sido al querer instalarle los drivers de Nvidia, ha tenido un conflicto con Nouveau. A veces es mejor dejar las cosas como están. Si fuera mi único...

Projecte Flask + S3 #2: El cervell i la xarxa de seguretat

  Aquesta és la segona part del projecte. Si has parat aqui et convido a consultar la primera entrada , on vam configurar l’entorn i vam establir els requisits previs. Ara passem a la implementació del codi. Objectiu d’avui/Introducció Documentar la creació del backend . Tot el desenvolupament del codi i que faré menció el podeu trobar al repositori corresponent al meu perfil de Git , o sigui que pots anar directament allà o obrir-lo a una finestra mentre veus els comentaris que descric. No vull deixar-me a aquesta introducció la importància que ha tingut pel bon i correcte desenvolupament del codi:  La documentació oficial d’ Amazon Web Services de Boto3  i les seves guies de millors pràctiques, per exemple . La Classe S3Client i la seva importància La finalitat de crear una classe S3Client com a façana/embolcall(més conegut com a Wrapper) és que amaga tota la complexitat de boto3. Faig un parèntesi, diguem que:  Estem creant "un embolcall dins d’un altre embol...