Droidian, cap a l'ordinador a la butxaca o no

 

Al nostre dia a dia, poc ens parem a pensar en un company que ens fa la vida més fàcil, ens facilita l'accés a la informació, ens connecta amb els amics locals i d'arreu del món. Hi podem escoltar música, el podem utilitzar de GPS, hi podem editar vídeos o fins i tot dibuixar-hi (tot i que encara no es gaire còmode), podem consultar les nostres pàgines web favorites, aprendre nous idiomes... Si ens hi fixem, encara podem seguir dient més sobre els smartphones. En les seves característiques negatives podem trobar addiccions, estimulacions constants, desconnexió del món real, control sobre nosaltres i de la nostra privacitat.
Potser estic fent una introducció massa llarga únicament per descriure i per posar en valor el hardware que tenen aquests petits dispositius.

Si parlem d'hardware (o de maquinari) i comparem els primers models amb els dels últims 5 anys, ja estem parlant de supercomputadores. Sense anar més lluny, fa uns pocs mesos, va sortir al mercat el Macbook Neo; és un molt bon ordinador, va just de RAM com la majoria de Macbooks, però si parlem del seu xip és molt semblant al dels iPhone amb tecnologia ARM (és a dir, parla el mateix llenguatge).

Mentre feia la reflexió, això últim, em va fer recordar un projecte que tenia Canonical fa uns anys i que li vaig perdre la pista anomenat Ubuntu Touch, aquest volia portar el Sistema Operatiu d'Ubuntu als smartphones. Vaig pensar i penso que no vaig gaire desencaminat si dic que sí, estem més que preparats per tenir ordinadors de butxaca.  Llavors vaig tornar a documentar-me de com estava el projecte esmentat, pel que es veu Canonical es va desfer d'ell però un altre equip fins a dia d'avui segueix desenvolupant-lo, vaig estar també mirant una llista de dispositius on surten tots els models als que se'ls dona suport o són compatibles (compatibles amb els meus vells smartphones Android, ja que m'he passat a Apple), no apareixia cap d'aquests.
Més tard vaig estar mirant alternatives a projectes semblats al d'Ubuntu Touch. Vaig trobar postmarketOS, però tampoc donava suport a cap dels meus mòvils antics, jo sobretot volia aprofitar el maquinari del meu Poco X3 Pro que té un Snapdragon 860 de vuit nuclis i 8 GB de RAM.

Vaig donar amb el projecte Droidian, que té com objectiu portar Debian als cel·lulars utilitzant les llibreries d'Halium. Per entendren's Halium és el pont que permet que un sistema Linux parli amb el hardware d'un telèfon Android. Sense Halium existiria un mur d'acer. D'aquest tampoc vaig trobar un suport complet, però sí una versió una versió "UNOFFICIAL"(com n'hi ha tantes de gent que se'n dedica a que els funcioni al seu smartphone) i la vaig descarregar. Com a curiositat, diré que també hem de deixar 1 MB de partició lliure al principi del disc com hem fet en altres instal·lacions al bloc. Tot i que estiguem parlant de mòvils o de servidors, el hardware sempre necessita el seu espai per poder arrencar correctament.

Creieu que Droidian va poder amb el maquinari del Poco? En la propera entrada tindrem el primer contacte amb el terminal d'aquest.