Els que som inquiets volent aprendre més i més sobre els sistemes, molts cops ens trobem en que volem provar diferents però no perdre l’estabilitat i la seguretat. Després d’haver provat moltes distribucions de Linux em vaig decidir per Debian com a base del meu servidor (amb entorn gràfic KDE).
Debian és el pare de tots els pares, és una distribució que es famosa per la seva estabilitat i robustesa, guanyada rere anys de servei i gràcies a una de les comunitats més grans del món Linux. El període d’actualització, de treure una nova versió és gran, es considera una distri «lenta» que si ho mires pel costat de un servidor és perfecte. Com a curiositat aquesta distribució s’utilitza per l’Estació Espacial Internacional i d’ella van sortir Ubuntu, Kali Linux, Steam OS. Té un lligam especial amb la pel·lícula de Pixar Toy Story, tots els noms de les diferents versions tenen origen en personatges d’aquesta i sempre que surt una versió encara inestable li diuen Sid que és noi que maltractava les joguines. A més el logo de Debian es la barbeta de Buzz Lightyear.
Com el meu objectiu és poder moure’m millor pel Cloud tinc entès que sobretot el que mana es Red Hat Enterprise Linux (és una distribució molt bona i també estable però és comercial i de pagament, que té el seu propi equip de manteniment suport i s’utilitza per empreses que tenen entorns crítics: serveis governamentals, bancs...). Us deixo també un vídeo parlant de la família RHEL, que tampoc em vull extendre’m més, només parlar del meu servidor.
Debian és el pare de tots els pares, és una distribució que es famosa per la seva estabilitat i robustesa, guanyada rere anys de servei i gràcies a una de les comunitats més grans del món Linux. El període d’actualització, de treure una nova versió és gran, es considera una distri «lenta» que si ho mires pel costat de un servidor és perfecte. Com a curiositat aquesta distribució s’utilitza per l’Estació Espacial Internacional i d’ella van sortir Ubuntu, Kali Linux, Steam OS. Té un lligam especial amb la pel·lícula de Pixar Toy Story, tots els noms de les diferents versions tenen origen en personatges d’aquesta i sempre que surt una versió encara inestable li diuen Sid que és noi que maltractava les joguines. A més el logo de Debian es la barbeta de Buzz Lightyear.
Com el meu objectiu és poder moure’m millor pel Cloud tinc entès que sobretot el que mana es Red Hat Enterprise Linux (és una distribució molt bona i també estable però és comercial i de pagament, que té el seu propi equip de manteniment suport i s’utilitza per empreses que tenen entorns crítics: serveis governamentals, bancs...). Us deixo també un vídeo parlant de la família RHEL, que tampoc em vull extendre’m més, només parlar del meu servidor.
Com que RHEL és de pagament, vaig optar per Alma Linux, que ens permet aprendre el mateix ecosistema sense passar per caixa. Vaig decidir fer una Distrobox d’aquesta. Una Distrobox és una eina que et permet ficar una distribució dins d’una altra de manera aïllada i separada de l’altra és similar a quan vam fer a Windows el WSL. D’aquesta forma he creat una capa diferent que em permetrà continuar aprenent les ordres i el funcionament de la família RHEL en el mateix Debian. A més si me’l carrego pel que sigui sempre puc reinstal·lar-lo.
Ara parlo d’una altra capa que he fet, aquestes son les màquines virtuals, i reconec que aquí he pogut desenvolupar la meva malaltia de poder provar moltes de les distribucions actuals, tot i que no era la meva intenció principal. Vaig instal·lar «virt-manager» i durant un període d’un parell de setmanes, he provat: Fedora KDE Desktop 43, Kubuntu 25.10, Ubuntu 25.10, GeckoLinux_ROLLING_Plasma, Alma Linux 10.1 i definitivament Open Suse Tumbleweed.
De moment m’he quedat amb Alma Linux i Open Suse Tumbleweed. Alma Linux vaig escollir la instal·lació de l’entorn Gnome tot i que no en sóc gaire fan d’aquest minimalisme, m’agradava més abans. Què hi farem, però de moment el deixaré no sé quan potser borro aquesta VM perquè ja tinc la Distrobox.
Llavors em vaig trobar amb un SO molt madur, a més crec que fins ara és l’únic SO europeu (alemany), l’únic punt negatiu per la meva part és que em costen algunes comandes perquè utilitza zypper i no estic gens acostumat, és part de l’aprenentage. Al cap i a la fi, d’això tracta Gojira2: de mantenir la curiositat viva i el caos sota control.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada